top of page
La Lleialtat Santsenca
TROU DE VER
baroque & electronic music
CONCEPTE

DESCRIPCIÓ BREU DE LA PROPOSTA

En física, Trou de ver (en francès, forat de cuc) és una estructura hipotètica de l’espaitemps, una drecera que permetria la connexió entre dos espai-temps diferents. Pot ser visualitzada com un túnel cada extrem del qual es sitúa en un punt temporal diferent. 

 

Per a nosaltres, Trou de ver és un projecte musical i performàtic sobre la relació entre la música barroca i l'electrònica. Es tracta d'una proposta per a tres intèrprets - contratenor, tiorba i guitarra barroca i música electrònica - en la qual revisitem peces del repertori barroc i establim un diàleg entre aquest estil i l’electrònica actual.

 

Trou de ver construeix un pont musical i escènic entre el segle XVII i el XXI, connectant aquestes dues èpoques històriques a través de la seva música, sonoritat i instruments característics. En paral·lel al recorregut musical i temporal, Trou de ver proposa també un recorregut en l’espai físic, un viatge corporal escenificat per un contratenor, a través del forat de cuc. Al segle XVII, l’acompanyarà una tiorba i una guitarra barroca. Al nostre present, l’instrument que més caracteritza potser la nostra societat: un ordinador.

 

En aquesta migració física i sonora deixarem que la música barroca es contagiï de la sonoritat electrònica i permetrem que, a poc a poc, les fronteres entre un estil musical i l’altre es dilueixin.

DESCRIPCIÓ DETALLADA DE LA PROPOSTA

TRACTAMENT MUSICAL

En línia amb el pensament dels compositors del Barroc, que manifestaren molta laxitud en quant a la concreció instrumental (i per tant tímbrica) de les seves obres, ens prendrem la llicència d’investigar les possibilitats tímbriques que ens permeten les tècniques compositives i els instruments d’avui quan els apliquem a obres del repertori barroc.

Al llarg de tot el recorregut, veurem com el prisma de la música electrònica progressivament enriqueix, transforma o complementa obres barroques, obrint un món infinit de possibilitats sonores i tímbriques. La reinterpretació del repertori barroc des d’aquesta perspectiva de la transgressió tímbrica i instrumental se’ns presenta com una oportunitat insòlita i única de connectar dos estils musicals tan contrastats com el barroc i l'electrònica i generar una aleació sonora inèdita entre les dues.

IMG_1730.jpg

INTERVENCIÓ DEL PÚBLIC

A l'inici d'aquest recorregut es demanarà al públic la seva col·laboració, llegint davant d'un micròfon amplificat una sèrie de preguntes i qüestionaments que sorgeixen en plantejar-nos les possibilitats que obriria un forat de cuc en el temps. Aquestes preguntes serviran d'introducció al concert i al concepte que l'articula. A més, aquestes veus seràn enregistrades i utilitzades durant l'última peça del concert, l'Arpegiatta de Kapsberger.

Per una banda, aquesta intervenció del públic és representativa de les noves formes de composició musical contemporànies en què el compositor permet que l’autoria de la obra es dilueixi amb la del públic. 

Per l’altra, pensem que no podem desaprofitar l’oportunitat de generar in situ un forat de cuc en el qual involucrem i "arrosseguem" en el nostre viatge les persones que ens hi acompanyen, fent re-sonar les seves veus al final del concert, com una mena d'eco llunyà del so del passat.

microphone copia.jpg

El resultat sonor d’aquest experiment generarà una cacofonia de veus diverses, segurament inintel·ligibles però presents i significatives, que es fusionaran amb la música sintètica dels ordinadors i la sonoritat barroca de la tiorba per crear un paisatge sonor ric i complexe en el qual tots els assistents, intèrprets i públic indistintament hi estaran involucrats.

En aquest sentit, Trou de ver es presenta com un recorregut físic, sonor i històric. Un recorregut que ha d’implicar activament no només el cos dels intèrprets i els seus instruments, sinó també la veu i les paraules del públic, com a signe d’identitat del segle XXI.

MISE-EN-SCÈNE

L'espai escènic es presentarà d'una manera diferent a l'habitual en les actuacions de música clàssica. 

Es pretén, per una banda, incentivar una perspectiva diferent de l'escolta musical que inclogui també l'aspecte visual, denostat en la majoria de representacions de música clàssica a excepció, segurament, del gènere operístic. 

Per altra banda, el que acostuma a ser l'escenari del concert es converteix aquí en un espai escènic que, en buscar la representació simbòlica del Trou de ver o forat de cuc, participa activament en la creació de significat.

Es disposarà per tant una catifa negra al llarg de la sala, a mode de pont o passarel·la -de túnel del temps- que recorrerà l’espai de punta a punta, de passat a present. 

La catifa estarà situada al mig de l’espai i, a banda i banda d’aquesta, s’hi col·locarà el públic. A cada un dels extrems de la catifa negra hi trobarem els dos músics que representen les dues temporalitats que pretenem unir. 

IMG-4685_edited.jpg

En un cantó, Ferran Pisà amb la tiorba i la guitarra barroca, i a l’altre, Aurora Bauzà amb maquinària electrònica i computadores. El contratenor i perfomer Pere Jou, habitarà l’espai que separa les dues èpoques usant la seva veu i el seu cos per transitar aquesta distància tant física com conceptual. 

PROGRAMA

PROGRAMA

Durant aquest viatge en el temps posarem l’ull en autors barrocs tan significatius com Monteverdi, Kapsberger, Purcell o Frescobaldi. Revisitarem especialment algunes de les obres vocals d’aquests autors per contratenor i continu. També s'interpretaran algunes de les seves obres instrumentals per a instrument de corda sol, entre d’altres formacions, en una selecció concebuda per transportar a l’oient d’una època a l’altra, d’una sonoritat a una altra, confonent les línies que distingeixen una de l’altra.

                    Arpegiatta   -   G. Kapsberger (1580-1651)

 

Musick for a while   -   H. Purcell (1659-1695)

 

             Oblivion soave   -   C. Monteverdi (1567-1643)

 

                ​Chaconne   -   R. de Viseé (1655-1733)​​

​​

    Lamento della ninfa   -   C. Monteverdi (1567-1643)

             Cold song   -   ​H. Purcell (1659-1695)

              Bergamasque   -   G. Kapsberger (1580-1651)

              Se l'aura spira   -   G. Frescobaldi (1583-1643)

                Passacaglia   -   G. Kapsberger (1580-1651)​​

Duració: 60'

IMG_1740.jpg
EQUIP

FITXA ARTÍSTICA

DIRECCIÓ MUSICAL

Aurora Bauzà

 

DIRECCIÓ ESCÈNICA I DRAMATURGIA 

Pere Jou

 

INTERPRETACIÓ 

Ferran Pisà (tiorba)

Pere Jou (contratenor)

Aurora Bauzà (teclat i electrònica)

MÈDIA

MÈDIA

​VÍDEO COMPLET, GRAVAT PER LLEIDA TV

GALERIA D'IMATGES

ENTREVISTA A LLEIDA TV (EN CATALÀ)

BIOGRAFIES

BIOGRAFIES

Pere.png

PERE JOU

Pere Jou (Barcelona, 1985) va passar els primers 10 anys de la seva vida professional en el món de la música pop, produint, gravant i actuant amb artistes com Enric Montefusco, Dorian, Elefantes o el seu propi projecte: Quart Primera. 

L’any 2014 inicia els seus estudis de cant líric amb Oriol Rosés al Conservatori Superior del Liceu. Simultàniament decideix fer el salt a les arts escèniques i això l’ha portat a treballar com a intèrpret i compositor (juntament amb Aurora Bauzà i sota el pseudònim de “Telemann Rec.”) per artistes com Alessandro Sciarroni, Sol Picó, Sonia Gómez, David Climent (Los Corderos), Amalia Fernández, Lipi Hernández, Raquel Gualtero, David Selvas, La Kompanyia del Lliure, La Brutal... 

Recentment ha presentat al Festival Grec 2018 la peça Nowhere in Particular, així com la peçaI I AM (T)HERE al festival Off Liceu (2019), peces ambdues de les quals n'és cocreador i intèrpret vocal.

Pere Jou és llicenciat en Sociologia, Comunicació Audiovisual i titulat superior de Música en l’especialitat de Cant. Té un Màster Oficial en Música com Art Interdisciplinari amb una tesina sobre la construcció de significat i dramatúrgia en la música.

Aurora.jpg

AURORA BAUZÀ

Aurora Bauzà (Mallorca, 1987) ha centrat els seus estudis en l’àmbit de la música i la creació artística interdisciplinària. A la vegada, el seu interès en la composició musical ha orientat la seva carrera professional. El 2015 funda juntament amb Pere Jou la productora Telemann Rec., amb la qual ha composat, interpretat i produït peces musicals per a multitud de projectes, tant en el camp de l’audiovisual com de les arts escèniques. En l’àmbit escènic recentment ha composat i interpretat la música de I AM (T)HERE, projecte escènic presentat al festival Off Liceu (2019). A més, ha composat o produït música per a obres escèniques que s’han presentat al Festival Grec (Nowhere in particular), al Mercat de les Flors (DATA), al Festival Sismògraf d’Olot (Mol·leculari), a l’Antic Teatre i al Teatre Principal de Palma (Pla-dur), a la Pedrera (Ave Maria, 2018), al Festival Hop i al Centre Cívic Guinardó (Her). També ha sigut directora musical al Teatre Nacional de Catalunya (La importància de ser Frank), i al Teatre Lliure (Àngels a Amèrica).

Aurora Bauzà és titulada superior en Música en l’especialitat de Piano i en Història i Ciències de la Música. L’any 2013 obté el Títol de Màster Oficial en Música com Art interdisciplinari a la Universitat de Barcelona.

Ferran.jpg

FERRAN PISÀ

Ferran Pisà (Mallorca, 1980) és músic especialitzat en repertori antic. Començà la formació en instruments antics de corda polsada al Conservatorium van Amsterdam sota la tutoria de Lex Eisenhardt (2006) per després continuar-la a l'ESMUC amb Xavier Díaz-Latorre (2011). 

 

Ha presentat recitals amb la tiorba i amb la guitarra barroca arreu d'Espanya i països europeus com Alemanya, Lituània i Holanda. A més, col·labora amb diversos conjunts d'àmbit nacional com Ministers of Pastime (Catalunya) i Música Trobada (País Valencià). És fundador i director del conjunt Solnegre amb qui recentment ha estrenat El cançoner de la família Brondo, un concert centrat en un manuscrit d'aquesta família de la noblesa mallorquina. A més de projectes estrictament musicals, sovint col·labora com a músic d'escena en espectacles com Carles i Belisa (2014), El verger de l'amat (2016) i Trou de ver (2019).

CONTACTE
CONTACTE
 
​Aurora Bauzà
@telemannrec@gmail.com
T: 646861164 

OBJECTIUS

- Donar a conèixer peces rellevants del repertori barroc presentant un programa ric i variat d'obres i autors barrocs

- Reinterpretar el repertori barroc a partir de les eines sonores i els instruments actuals

- Donar a conèixer les possibilitats sonores de la música electrònica aplicada al repertori barroc

-Repensar la disposició escènica habitual de la música clàssica per incentivar una perspectiva diferent de l'escolta musical que inclogui també l'aspecte visual

- Construir un espai escènic que participi activament en la creació de significat

- Implicar activament el públic en la proposta escènica i musical a partir de la seva participació a l'inici i al final del concert

FITXA ARTÍSTICA

DIRECCIÓ MUSICAL

Aurora Bauzà

 

DIRECCIÓ ESCÈNICA I DRAMATURGIA 

Pere Jou

 

INTERPRETACIÓ 

Ferran Pisà (tiorba)

Pere Jou (contratenor)

Aurora Bauzà (teclat i electrònica)

bottom of page